📐 Integral Hisob — Nazariya
Kirish
Integral hisob — differensial hisobning teskari amali. Robotika, dronlar va raketalar uchun masofa, ish, energiya va boshqa kumulyativ kattaliklar hisoblashda zarur.
1. Aniqmas Integral (Indefinite Integral)
Ta'rif
F ( x ) F(x) F ( x ) funksiya f ( x ) f(x) f ( x ) ning antiderivativi (primitive funksiya), agar:
F ′ ( x ) = f ( x ) F'(x) = f(x) F ′ ( x ) = f ( x )
Aniqmas integral:
∫ f ( x ) d x = F ( x ) + C \int f(x) \, dx = F(x) + C ∫ f ( x ) d x = F ( x ) + C
bu yerda C C C — integrallash konstantasi.
Asosiy integrallar
Funksiya f ( x ) f(x) f ( x ) Integral ∫ f ( x ) d x \int f(x)dx ∫ f ( x ) d x x n x^n x n (n ≠ − 1 n \neq -1 n = − 1 )x n + 1 n + 1 + C \frac{x^{n+1}}{n+1} + C n + 1 x n + 1 + C 1 x \frac{1}{x} x 1 $\ln e x e^x e x e x + C e^x + C e x + C a x a^x a x a x ln a + C \frac{a^x}{\ln a} + C l n a a x + C sin x \sin x sin x − cos x + C -\cos x + C − cos x + C cos x \cos x cos x sin x + C \sin x + C sin x + C sec 2 x \sec^2 x sec 2 x tan x + C \tan x + C tan x + C csc 2 x \csc^2 x csc 2 x − cot x + C -\cot x + C − cot x + C 1 1 − x 2 \frac{1}{\sqrt{1-x^2}} 1 − x 2 1 arcsin x + C \arcsin x + C arcsin x + C 1 1 + x 2 \frac{1}{1+x^2} 1 + x 2 1 arctan x + C \arctan x + C arctan x + C
2. Integrallash qoidalari
Asosiy qoidalar
1. Konstanta:
∫ k ⋅ f ( x ) d x = k ∫ f ( x ) d x \int k \cdot f(x) \, dx = k \int f(x) \, dx ∫ k ⋅ f ( x ) d x = k ∫ f ( x ) d x
2. Yig'indi:
∫ [ f ( x ) + g ( x ) ] d x = ∫ f ( x ) d x + ∫ g ( x ) d x \int [f(x) + g(x)] \, dx = \int f(x) \, dx + \int g(x) \, dx ∫ [ f ( x ) + g ( x )] d x = ∫ f ( x ) d x + ∫ g ( x ) d x
3. Chiziqlilik:
∫ [ a f ( x ) + b g ( x ) ] d x = a ∫ f ( x ) d x + b ∫ g ( x ) d x \int [af(x) + bg(x)] \, dx = a\int f(x) \, dx + b\int g(x) \, dx ∫ [ a f ( x ) + b g ( x )] d x = a ∫ f ( x ) d x + b ∫ g ( x ) d x
3. Integrallash usullari
3.1 Almashtiruv usuli (Substitution)
Agar u = g ( x ) u = g(x) u = g ( x ) bo'lsa:
∫ f ( g ( x ) ) ⋅ g ′ ( x ) d x = ∫ f ( u ) d u \int f(g(x)) \cdot g'(x) \, dx = \int f(u) \, du ∫ f ( g ( x )) ⋅ g ′ ( x ) d x = ∫ f ( u ) d u
∫ 2 x ⋅ e x 2 d x \int 2x \cdot e^{x^2} dx ∫ 2 x ⋅ e x 2 d x
u = x 2 u = x^2 u = x 2 , d u = 2 x d x du = 2x \, dx d u = 2 x d x
∫ e u d u = e u + C = e x 2 + C \int e^u \, du = e^u + C = e^{x^2} + C ∫ e u d u = e u + C = e x 2 + C
3.2 Qismlab integrallash (Integration by Parts)
∫ u d v = u v − ∫ v d u \int u \, dv = uv - \int v \, du ∫ u d v = uv − ∫ v d u
LIATE qoidasi — u u u ni tanlash tartibi:
L ogarifm: ln x \ln x ln x
I nverse trig: arctan x \arctan x arctan x , arcsin x \arcsin x arcsin x
A lgebraik: x n x^n x n , polinomlar
T rigonometrik: sin x \sin x sin x , cos x \cos x cos x
E ksponensial: e x e^x e x
∫ x ⋅ e x d x \int x \cdot e^x dx ∫ x ⋅ e x d x
u = x u = x u = x , d v = e x d x dv = e^x dx d v = e x d x
d u = d x du = dx d u = d x , v = e x v = e^x v = e x
∫ x e x d x = x e x − ∫ e x d x = x e x − e x + C = e x ( x − 1 ) + C \int x e^x dx = xe^x - \int e^x dx = xe^x - e^x + C = e^x(x-1) + C ∫ x e x d x = x e x − ∫ e x d x = x e x − e x + C = e x ( x − 1 ) + C
3.3 Trigonometrik almashtiruv
Ifoda Almashtiruv a 2 − x 2 \sqrt{a^2 - x^2} a 2 − x 2 x = a sin θ x = a\sin\theta x = a sin θ a 2 + x 2 \sqrt{a^2 + x^2} a 2 + x 2 x = a tan θ x = a\tan\theta x = a tan θ x 2 − a 2 \sqrt{x^2 - a^2} x 2 − a 2 x = a sec θ x = a\sec\theta x = a sec θ
3.4 Qisman kasr usuli (Partial Fractions)
Ratsional funksiyalar uchun:
P ( x ) Q ( x ) = A x − a + B x − b + . . . \frac{P(x)}{Q(x)} = \frac{A}{x-a} + \frac{B}{x-b} + ... Q ( x ) P ( x ) = x − a A + x − b B + ...
4. Aniq Integral (Definite Integral)
Ta'rif
∫ a b f ( x ) d x = F ( b ) − F ( a ) \int_a^b f(x) \, dx = F(b) - F(a) ∫ a b f ( x ) d x = F ( b ) − F ( a )
bu yerda F ( x ) F(x) F ( x ) — f ( x ) f(x) f ( x ) ning antiderivativi.
Geometrik ma'no
Aniq integral — egri chiziq ostidagi yuza:
y | _____ | / \ | / \ ← f(x) | / yuza \ | /___________\ +-----|-----|----→ x a b
Yuza = ∫ a b f ( x ) d x \text{Yuza} = \int_a^b f(x) \, dx Yuza = ∫ a b f ( x ) d x
Xossalar
Chegaralarni almashtirish:
∫ a b f ( x ) d x = − ∫ b a f ( x ) d x \int_a^b f(x) \, dx = -\int_b^a f(x) \, dx ∫ a b f ( x ) d x = − ∫ b a f ( x ) d x
Qo'shish:
∫ a b f ( x ) d x + ∫ b c f ( x ) d x = ∫ a c f ( x ) d x \int_a^b f(x) \, dx + \int_b^c f(x) \, dx = \int_a^c f(x) \, dx ∫ a b f ( x ) d x + ∫ b c f ( x ) d x = ∫ a c f ( x ) d x
Chiziqlilik:
∫ a b [ c f ( x ) + d g ( x ) ] d x = c ∫ a b f ( x ) d x + d ∫ a b g ( x ) d x \int_a^b [cf(x) + dg(x)] \, dx = c\int_a^b f(x) \, dx + d\int_a^b g(x) \, dx ∫ a b [ c f ( x ) + d g ( x )] d x = c ∫ a b f ( x ) d x + d ∫ a b g ( x ) d x
5. Hisob asosiy teoremasi
Birinchi qism
Agar f f f uzluksiz bo'lsa:
d d x ∫ a x f ( t ) d t = f ( x ) \frac{d}{dx}\int_a^x f(t) \, dt = f(x) d x d ∫ a x f ( t ) d t = f ( x )
Ikkinchi qism (Newton-Leibniz)
∫ a b f ( x ) d x = F ( b ) − F ( a ) \int_a^b f(x) \, dx = F(b) - F(a) ∫ a b f ( x ) d x = F ( b ) − F ( a )
6. Yuzalar va hajmlar
Egri chiziqlar orasidagi yuza
A = ∫ a b ∣ f ( x ) − g ( x ) ∣ d x A = \int_a^b |f(x) - g(x)| \, dx A = ∫ a b ∣ f ( x ) − g ( x ) ∣ d x
Aylanish jismi hajmi
X o'qi atrofida:
V = π ∫ a b [ f ( x ) ] 2 d x V = \pi \int_a^b [f(x)]^2 \, dx V = π ∫ a b [ f ( x ) ] 2 d x
Disk usuli:
V = π ∫ a b [ R ( x ) 2 − r ( x ) 2 ] d x V = \pi \int_a^b [R(x)^2 - r(x)^2] \, dx V = π ∫ a b [ R ( x ) 2 − r ( x ) 2 ] d x
Yoy uzunligi
L = ∫ a b 1 + [ f ′ ( x ) ] 2 d x L = \int_a^b \sqrt{1 + [f'(x)]^2} \, dx L = ∫ a b 1 + [ f ′ ( x ) ] 2 d x
7. Noto'g'ri integrallar
Cheksiz chegaralar
∫ a ∞ f ( x ) d x = lim b → ∞ ∫ a b f ( x ) d x \int_a^\infty f(x) \, dx = \lim_{b \to \infty} \int_a^b f(x) \, dx ∫ a ∞ f ( x ) d x = lim b → ∞ ∫ a b f ( x ) d x
Uzilish nuqtasi
Agar f ( x ) f(x) f ( x ) x = c x = c x = c da uzilsa:
∫ a b f ( x ) d x = lim ϵ → 0 + [ ∫ a c − ϵ + ∫ c + ϵ b ] \int_a^b f(x) \, dx = \lim_{\epsilon \to 0^+} \left[\int_a^{c-\epsilon} + \int_{c+\epsilon}^b\right] ∫ a b f ( x ) d x = lim ϵ → 0 + [ ∫ a c − ϵ + ∫ c + ϵ b ]
8. Ko'p o'lchovli integrallar
Ikki karrali integral
∬ R f ( x , y ) d A = ∫ a b ∫ c d f ( x , y ) d y d x \iint_R f(x, y) \, dA = \int_a^b \int_{c}^{d} f(x, y) \, dy \, dx ∬ R f ( x , y ) d A = ∫ a b ∫ c d f ( x , y ) d y d x
Uch karrali integral
∭ V f ( x , y , z ) d V \iiint_V f(x, y, z) \, dV ∭ V f ( x , y , z ) d V
Polar koordinatalar
∬ f ( r , θ ) r d r d θ \iint f(r, \theta) \, r \, dr \, d\theta ∬ f ( r , θ ) r d r d θ
9. Fizik qo'llanmalar
Ish (Work)
O'zgaruvchan kuch bajargan ish:
W = ∫ a b F ( x ) d x W = \int_a^b F(x) \, dx W = ∫ a b F ( x ) d x
Impuls
J = ∫ t 1 t 2 F ( t ) d t = Δ p J = \int_{t_1}^{t_2} F(t) \, dt = \Delta p J = ∫ t 1 t 2 F ( t ) d t = Δ p
Massa markazi
x ˉ = ∫ x ⋅ ρ ( x ) d x ∫ ρ ( x ) d x \bar{x} = \frac{\int x \cdot \rho(x) \, dx}{\int \rho(x) \, dx} x ˉ = ∫ ρ ( x ) d x ∫ x ⋅ ρ ( x ) d x
Inersiya momenti
I = ∫ r 2 d m I = \int r^2 \, dm I = ∫ r 2 d m
10. Robotika va raketada qo'llanish
Tezlikdan masofa
s = ∫ t 0 t 1 v ( t ) d t s = \int_{t_0}^{t_1} v(t) \, dt s = ∫ t 0 t 1 v ( t ) d t
Tezlanishdan tezlik
v = v 0 + ∫ t 0 t 1 a ( t ) d t v = v_0 + \int_{t_0}^{t_1} a(t) \, dt v = v 0 + ∫ t 0 t 1 a ( t ) d t
Raketa massasi
m ( t ) = m 0 − ∫ 0 t m ˙ ( τ ) d τ m(t) = m_0 - \int_0^t \dot{m}(\tau) \, d\tau m ( t ) = m 0 − ∫ 0 t m ˙ ( τ ) d τ
PID integral termi
u I = K i ∫ 0 t e ( τ ) d τ u_I = K_i \int_0^t e(\tau) \, d\tau u I = K i ∫ 0 t e ( τ ) d τ
Energiya sarfi
E = ∫ 0 T P ( t ) d t E = \int_0^T P(t) \, dt E = ∫ 0 T P ( t ) d t
11. Raqamli integrallash
Trapetsiya qoidasi
∫ a b f ( x ) d x ≈ h 2 [ f ( a ) + 2 f ( x 1 ) + . . . + 2 f ( x n − 1 ) + f ( b ) ] \int_a^b f(x) \, dx \approx \frac{h}{2}[f(a) + 2f(x_1) + ... + 2f(x_{n-1}) + f(b)] ∫ a b f ( x ) d x ≈ 2 h [ f ( a ) + 2 f ( x 1 ) + ... + 2 f ( x n − 1 ) + f ( b )]
Simpson qoidasi
∫ a b f ( x ) d x ≈ h 3 [ f ( a ) + 4 f ( x 1 ) + 2 f ( x 2 ) + 4 f ( x 3 ) + . . . + f ( b ) ] \int_a^b f(x) \, dx \approx \frac{h}{3}[f(a) + 4f(x_1) + 2f(x_2) + 4f(x_3) + ... + f(b)] ∫ a b f ( x ) d x ≈ 3 h [ f ( a ) + 4 f ( x 1 ) + 2 f ( x 2 ) + 4 f ( x 3 ) + ... + f ( b )]
Xulosa
Integral hisob asoslari:
✅ Aniqmas va aniq integrallar
✅ Integrallash usullari (almashtiruv, qismlab)
✅ Yuzalar va hajmlar
✅ Noto'g'ri integrallar
✅ Fizik qo'llanmalar
✅ Raqamli integrallash